La 92a edició de la «Volta» Ciclista a Catalunya, que es disputarà del 19 al 25 de març, ja té escenari de sortida. La capital de l’alt Maresme, Calella, acollirà els primers quilòmetres de la competició i tornarà a formar part de la prova degana del ciclisme estatal, després dels precedents de 1963 i 1964. La signatura de l’acord de col·laboració va tenir lloc el dia 31 de gener entre l’alcaldessa, la Sra. Monserrat Candini, i el President de la Volta Sr. Rubèn Peris, al saló de plens de l’Ajuntament de Calella.
El dia de Reis de 1911 es va iniciar; quan es va donar la sortida a la primera edició de la “Volta” a Catalunya, començava alguna cosa més que una de les proves ciclistes més antigues del món. Organitzant un esdeveniment tan complex i novador, els sectors més emprenedors de la societat catalana de l’època llançaven un missatge de modernitat i cosmopolitisme a la resta del país.
Catalunya vivia amb optimisme l’inici del segle XX. El dinamisme industrial va conformar una burgesia moderna que va trobar en les teories catalanistes d’Almirall la seva projecció política alhora que va descobrir la pràctica esportiva com a element diferenciador de classe i beneficiós per a la salut, segons les llavors revolucionàries de teories higienistes en voga. Són els anys de l’eclosió de l’esquí i el muntanyisme i del naixement de la passió pel progrés tècnic i la velocitat. L’any 1908 Marinetti va publicar el seu Manifest Futurista, el 1909 s’inaugura el Real Club Náutico i el 1910 un avió sobrevola per primer cop el cel català; la societat catalana camina amb pas decidit cap a la modernitat.
La postguerra i la Guerra Mundial van marcar uns temps convulsos per a la ”Volta”. Julián Berrendero, Delio Rodríguez, Bernardo Ruíz, Emilio Rodríguez, Jesús Loroño, Miquel Poblet o Salvador Botella van vèncer en l’època més dura per la carrera, uns anys en què faltava de tot. Malgrat no poder comptar amb corredors estrangers, el 1945, la Unió va decidir celebrar amb tots els luxes la XXV edició de la carrera programant una ”Volta” de dues setmanes, amb la qual cosa va poder recórrer pràcticament tot Catalunya. Apaivagada Europa, firmats els concordats i els pactes Espanya-USA i encara havent passat de llarg Mister Marshall, els anys del desarrollisme van ser també els millors de la “Volta”.
Els 70 van ser els anys daurats de la prova; va estendre els seu recorregut fins l’Alguer, Andorra o Menorca, i va programar espectaculars etapes en plenes Rambles de Barcelona. La concessió de la Creu de Sant Jordi i el monument a la “Volta” a la plaça de Sants suposen el colofó institucional i popular d’aquesta època.
Resten en la memòria de milers de nens d’aquell temps els dies en què la classe sencera abandonava l’escola per anar a aplaudir els esforçats ciclistes al pas pel seu poble. Minvats de llibertats i de projecció exterior, la “Volta” es va consolidar com un dels grans estendards internacionals del sentiment de catalanitat.
[nggallery id=5]
Leave A Reply