Els dies 6 i 7 d’octubre Calella es convertirà en la capital del pubillatge després que Foment de les Tradicions Catalanes l’hagi designat per acollir l’elecció de la pubilla i l’hereu de Catalunya 2012.
A banda de l’acte d’elecció de la pubilla i l’hereu, durant tot el cap de setmana Calella acollirà un complet programa d’activitats a l’entorn de la cultura popular i tradicional catalana.
La festa servirà per acomiadar la pubilla de Catalunya 2011, la manresana Elena Gimenez i l’hereu de Catalunya, el calellenc Pau Bartrolí.
La figura de la pubilla es remunta a les famílies rurals dels segles XVIII i XIX. Durant aquests segles la pubilla era la dona instituïda hereva, quan no hi havia fill mascle o hereu, i era l’encarregada de conservar la hisenda. El tret distintiu de la figura de la pubilla de l’Edat Moderna consistia en ser un barreja entre la dona-mestressa de casa i la dona-administradora de la hisenda. Es tracta d’una figura jurídica i legal pròpia del Principat de Catalunya, inclosa encara ara dins el dret civil català. L’important, doncs, és el fet de no existir en cap altra cultura, nació ni estat del món.
Un dels aspectes més rellevants del món del pubillatge és la vestimenta. Esdevé un dels màxims orgulls per hereus i pubilles, que intenten adaptar-lo sempre a la seva personalitat. Amb un caràcter marcadament tradicional, llueixen els típics vestits a les proclamacions a les que assisteixen. En cap cas és una disfressa, és el seu uniforme, una manera de vestir que els distingeix, que els identifica.
Tant els hereus com les pubilles parteixen d’un vestuari principal de vellut. Elles un vestit i ells uns pantalons i una armilla. Com es pot observar, entre les noies destaquen els complements. El més cridaner són la gandalla, que serveix per recollir els cabells i les mitenes, que recobreixen els braços. En el cas dels nois, els accessoris reflecteixen molt bé la identitat catalana, especialment la barretina i les espardenyes tradicionals, ja que formen part de la cultura del país.
Acabada la Guerra Civil Espanyola, cap allà als anys 50, es deslliga el terme “pubilla” de la denominació tradicional, lligada al dret català i només referida al fet de ser la filla hereva de la casa. Es comença a celebrar el Certamen Pubilla de Catalunya, usant el mateix concepte per a representar un ideal de dona catalana tradicional. S’hi presentaven les filles úniques de les famílies més adinerades. Al principi, l’acte estava molt marcat per la moralitat imposada pel franquisme. Es volien fomentar les virtuts morals de la candidata, com la dedicació a la llar i a la família, però la bellesa física acabava sent una condició molt important de cara a la votació popular. Molts diaris de l’època anunciaven l’esdeveniment i publicaven fotografies de les candidates.
El 19 de novembre de 1979, amb Franco ben mort i enterrat, sorgeix una iniciativa per preservar la història i costums de Catalunya, el Foment de les Tradicions Catalanes. Els seus fundadors presenten els seus Estatuts a l’espera de convertir-se en una entitat reconeguda oficialment, cosa que ocorre un any després.
Fins aquesta data s’havia celebrat el nomenament de la pubilla, deixant de banda l’hereu, que era el primer en la línia d’herència. A diferència de la pubilla, la figura de l’hereu no estava determinada ni per la seva dedicació a la llar ni per la seva bellesa. L’any 2000, durant el nomenament de la pubilla i davant la presència d’uns tres-cents assistents, van aparèixer pancartes en què es demanava la figura de l’hereu. La petició va provocar desavinences en la junta directiva del Foment de les Tradicions Catalanes. No obstant això, la exigència finalment es va acceptar i es va introduir la figura de l’hereu. Des de llavors, un miler de joves ja han obtingut el títol.
Actualment el pubillatge vol ser una aposta per la tradició que té com a objectiu la representació dels joves al seu municipi en un context essencialment festiu i sense que hagin d’acudir al vessant polític. Així, les candidates a pubilles han de superar proves basades en el coneixement de la cultura i la història catalanes i l’actualitat, i el do de paraula.
Web de Foment de les Tradicions Catalanes
Leave A Reply