El dia 5 d’agost, el Sr, Cristóbal Villegas Garcia, president de GHT Hotels, va morir. Tot l’equip de persones que formem part de GHT sentim el traspàs d’en Cristóbal, agraïm la gran tasca que ha fet i el trobarem a faltar. Donem el condol a tota la seva família.
Cristóbal, gràcies per la teva ajuda i amistat durant els 30 anys que hem estat treballant junts.
Descansa en pau.
Director de GHT Hotels.
Als 74 anys d’edat ens ha deixat aquest dilluns, dia 5 d’agost, Cristóbal Villegas i Garcia, calellenc, empresari, polític i bon amic.
Entrà al món del turisme des de ben jovenet i a l’històric hotel Balmes, fundat el 1956 per la família Janer-Visa va saber, mica en mica, anar-se situant allà on la seva capacitat de treball, el seu do de gens i la seva simpatia el van portar.
D’ell recordem que va ser regidor d’hisenda i tinent d’alcalde als primers equips de l’alcalde Bagó. Home íntimament relacionat amb el món del turisme, va ser un dels fundadors de la cooperativa Serhs. Empresari de raça, portava amb el seu cunyat, Josep Janer Visa, el grup hoteler GHT Hotels amb 10 establiments i, fins no fa massa temps, cada dia te’l trobaves pel carrer quan anava a passar-hi una estona, donar uns consells, fer unes trucades o mantenir alguna trobada i també, perquè no, fer a un bar proper el seu cafetó amb llet i mantenir alguna distesa xerradeta sobre temes d’actualitat.
Sempre amatent al món municipal, mai abandonà del tot la política, el 2003 encapçalà la candidatura local de CiU a les municipals i aconseguí un meritori resultat de més de 1.800 vots, pujant de 4 a 6 els regidors obtinguts. Encara recordo les prometedores iniciatives per millorar el Parc Dalmau. En no obtenir l’alcaldia restà a l’oposició, sempre responsable i positiva, gens crispada. Home de transició, de servei, sabé també donar pas a nous valors, com Montserrat Candini.
De conversa sempre fàcil, planera, oberta i franca l’hi vaig fer una llarga entrevista per la revista Estela ara fa alguns anys on vaig destacar, sobretot, la seva empenta com empresari però també el seu tarannà molt obert i simpàtic.
Després ens havíem trobat pel carrer en innombrables ocasions, jo i ell parlàvem de les nostres malalties oncològiques, del tractament de quimioteràpia, ens interessàvem l’un per l’altre i així vaig poder saber de la seva llarga lluita, sense que se l’hi apagués mai la cigarreta i les ganes de parlar. Mai traspuava pessimisme, per contra, sempre desprenia un esperit de lluita i ganes de viure.
Suposo que els darrers moments van ser difícils, com sempre són, però deixeu-me que ara, avui i per sempre el recordi com el bon amic que va ser, el magnífic comunicador, l’optimista actiu sempre amb paraules amables, el calellenc compromès, el lluitador. En una paraula, un d’aquells capitans que saben pilotar empreses, amistats i bones relacions.
Descansi en pau.
Jordi Amat i Teixidó, historiador, professor i escriptor.
Leave A Reply